Normes d’accentuació

Les paraules poden ser agudes, si la síl·laba tònica és l’última, planes si la síl·laba tònica es la penúltima i esdrúixoles si la síl·laba tònica es l’antepenúltima.
Les paraules aguden quan acaben en vocal o vocal+s o en/in. No s’accentuen si acaben en diftong i/u per exemple: avui.
Les paraules planes s’accentuen si no acaben en vocal+s o en/in. S’accentuen si acaben en i/u diftong. Exemple: portàveu.
Les paraules esdrúixoles s’accentuen sempre.

Estándar

Sufixos, prefixos i infixos

Mots derivats
Els mots derivats consisteixen a obtenir una paraula a partir d’un lexema o adjuntar-ne dos per crear-ne una de sola. Per crear la nova paraula també podem afegir afixos. Si s’incorpora davant la paraula és un prefix, si va darrera és un sufix i si va enmig és un infix
Prefix: és un element que es posa davant un lexema o un mot ja existent per crear-ne un de nou. Exemples: Pilot/copilot, gràcia/desgràcia, útil/inútil.
Sufix: és un morfema derivatiu que s’afegeix darrera un lexema o un mot per formar-ne un de nou. Només admeten sufixos els adjectius i els verbs. Exemples: catalana, albereda, pomer…
Infix: és un morfema derivatiu que s’afegeix a un mot entre el lexema i el sufix: blanc/blanquinós.

Estándar

Normes de la s/ss/c/ç

– S’escriu s a inici de mot quan la següent vocal és a/o/u, o al mig d’una frase si la lletra que va abans és una consonant i després ve una de les vocals citades anteriorment.
– S’escriu ss entre mig de dues vocals
– S’escriu c quan al mig d’una frase la lletra que va abans és una consonant i la que va després és la vocal e o i. També succeix el mateix al principi de frase.
– S’escriu ç davant d’ a/o/u quan abans hi ha una consonant o al principi de frase. Al final de mot també es pot escriure com per exemple: braç.
Hem de tenir en compte aquestes normes:
– Femenins acabats amb el sufix -ESSA per a feines realitzades per dones:
alcaldessa, jutgessa, metgessa, mestressa, duquessa, abadessa…
– Doblen la ESSA les paraules acabades en -gressió/-gressor, -missió/-missor, -pressió/-pressor: progressió, agressor, missió, comissió, impressió, repressor, compressor, emissor…
– El sufix -ÍSSIM /-ÍSSIMA s’escriu amb doble essa (SS): boníssim /-a, amabilíssim /-a…

Estándar

Ela geminada: l·l

S’escriu l·l quan:
En un radical començat per l s’adjunten els prefixos: al, col, il i sil. Com per exemple al·literació.
En els formats: al·lo, cal·li, gal·lo, fil·lo, mil·li que venen de fa temps.
En alguns mots derivats de radicals acabats en -l.
En les terminacions: el·la, il·la, el·lo.

Estándar

La grafia b i la grafia v

Per escriure correctament la b i la v has de saber les normes següents:

S’escriu b:
a) Davant de l i r: bleda, bloc, obligació, poble; bressol, bromera, marbre, pobresa.
b) Darrere de m: ambient, embotit, símbol, tomba.

EXCEPCIONS: Alguns mots formats amb prefixos acabats en m, com ara centumvir, circumval·lació, circumveí, circumvolució, duumvir, septemvir, tramvia i triumvir.
c) En aquells mots en què alterna amb p en paraules de la mateixa família: cabut (cap), cubeta (cup), llobató (llop), saber (sap).
S’escriu v:
a) Darrere de n: canviar, convenir, convertir, invent.
b) En aquells mots en què alterna amb u en paraules de la mateixa família: blava (blau), escriviu (escriure), hereva (hereu), tova (tou).
c) En les desinències de l’imperfet d’indicatiu de la primera conjugació -ava, aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven:cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven.

Estándar

Frases fetes

Una frase feta és una expressió o un conjunt de paraules amb un sentit figurat.
Aquí unes quantes frases fetes amb el seu significat
• Està com una cabra: boig
• Tocar el dos: marxar
• Anar a cuita-corrents: molt de pressa
• Ser un tros de pa: ser bona persona.
• Fer salat: arribar tard
• Veure les estrelles: fer-se mal
• Tenir el cap dur: no entén mai les coses
• Quedar-se fet una sopa: moll
• Fer l’orni: empipar
• Donar un cop de mà: ajudar
• Fer goig: anar ben arreglat
• Fer la guitza: empipar
• Donar la cara: afrontar
• Amagar el cap sota l’ala: No solucionar els problemes
• Ser carn i ungla: amics
• Bufar i fer ampolles: fàcil
• Tocar el dos: marxar
• Llençar la casa per la finestra: gastar molt
• Quedar-se amb un pam de nas: sorprès
• Buscar tres peus al gat: buscar problemes
• Donar gat per llebre: enganyar
• Estar a la lluna: distret
• Estar entre l’espasa i la paret: en una situació difícil
• Fer l’ànec: morir-se
• Ficar-se de peus a la galleda: equivocar-se.
• Fer-ne un gra massa: exagerar.
• Portar cua: tenir conseqüències.
• Perdre el seny: enfollir.
• Dreçar les orelles: escoltar.

Estándar